Aquest més parlarem de les al·lèrgies que poden patir els nostres animals. Com passa amb les persones, els animals poden ser al·lèrgics a moltes coses i els símptomes també poden ser molt variats, des de picor, problemes de pell i otitis, fins a reaccions anafilàctiques en els casos més greus.

Què és una al·lèrgia?
Una al·lèrgia és una reacció exagerada a un al·lergen. Els al·lergens són proteines que entren en contacte amb l'animal a través de la pell o el budell. El sistema inmunitari de l'animal reconeix aquestes proteïnes com a nocives i es posen en marxa els mecanismes de defensa per intentar eliminar-les. El resultat final és la inflamació i els símptomes que veim són picor i pell vermella. El sistema inmunitari té “memòria” i, per tant, cada vegada que aquestes substàncies entren en contacte amb l'animal es reprodueix la mateixa reacció o fins i tot més forta.

PROCESSIONÀRIA
Una de les al·lèrgies que segur que molts coneixeu perquè la patiu o perquè heu vist algun animal afectat és la reacció que es dóna a la processionària.

La processionària és aquesta oruga que viu als pins i que podem veure durant els mesos de febrer i març formant files a les soques dels arbres, per les parets i per terra. L'oruga és la larva d'una papallona que posa els ous a les fulles dels pins durant l'estiu i la tardor. D'aquests ous surten unes larves que s'alimenten de les fulles dels pins i que van formant un niu de seda o “bossa” envoltant per protegir-se del fred. Aquestes oruges van fent mudes i es van alimentant fins a finals de l'hivern, quan surten de les bosses i baixen dels arbres per buscar un lloc on enterrar-se i formar una pupa, d'on sortirà després una nova papallona.

La reacció al·lèrgica és deguda als pèls d'aquestes orugues que contenen una substància tòxica. Els animals, sobretot els cans, que són molt curiosos, poden intentar llepar o mossegar aquestes files d'orugues i és així que entren en contacte amb els pèls urticants. Altres vegades basta que mosseguin alguna cosa per on ha passat la processionària, com una pedra o un pal, ja que aquests pèls es poden dispersar per l'aire.

Els símptomes que ens trobam són edema als llavis, a la cara, inflamació de la llengua, urticaria (“faves”) i babeig. En casos més greus ens podem trobar amb edema de glotis, que és l'entrada de la tràquea, i que fa que l'animal no pugui respirar bé.

Això suposa una urgència i s'ha d'actuar ràpidament ja que està en joc la vida de l'animal. El que s'ha de fer és portar-lo el més aviat possible al veterinari, que li posarà un tractament antiinflamatori per aturar la reacció al·lèrgica. Després s'han d'evaluar els danys que han provocat els pèls tòxics a la llengua i a l'interior de la boca. Aquesta substància pot provocar necrosis dels teixits, és a dir, la mort d'una part del teixit, fins al punt d'haver d'amputar la llengua.

El primer que es fa és netejar bé l'interior de la boca amb aigua per eliminar el màxim posible de pèls i del tòxic. Si la lesió és molt greu el veterinari prescriurà antibiòtic per evitar una posible infecció degut a la necrosi. S'ha de controlar l'evolució durant uns dies ja que a vegades aquestes zones de necrosi aparèixen al cap d'unes hores.

AL·LÈRGIA A INSECTES
Una altra reacció al·lèrgica que a vegades pot suposar una urgència és la que provoca la picada d'insectes com les abelles i les avispes. Els símptomes més típics són les “faves” (urticària) i la inflamació dels llavis i parpelles, però ens podem trobar amb reaccions anafilàctiques que es manifesten amb vòmits, diarreas, debilitat i colapse i que són una urgència greu.

És menys freqüent, però aquestes reaccions també es poden veure degut a la picada de mosquits, aranyes i altres insectes.

Hi ha altres al·lèrgies que no tenen una simptomatologia tan espectacular com la reacció a la processionària o a les abelles però que de cada vegada afecten més freqüentment als nostres animals, com són l'al·lèrgia a les puces, l'atòpia i l'al·lèrgia alimentària.

AL·LÈRGIA A PUCES
És la reacció exagerada a les proteïnes de la saliva de les puces. És una al·lèrgia molt freqüent degut al nostre clima, que fa que les puces siguin paràsits habituals durant tot l'any.

El símptoma principal és la picor. En els animals la picor es manifesta de moltes maneres, podem veure que es mosseguen o es graten amb les potes, però de vegades és més subtil i només es llepen o es freguen amb els mobles. Els cans amb puces es graten sobretot la cua i la part de darrera de les cames. Podem veure pell vermella, falta de pèl i granets, i si el problema dura molt de temps i no es tracta la pell es torna més gruixuda i oscura.

En els moixos és freqüent trobar granets i costres al coll i l'esquena. Per cotrolar aquesta al·lèrgia és important fer un bon tractament contra les puces. Hem de tenir en compte que de cada puça que veim en el nostre animal tenim 100 ous i larves que es desenvolupen en l'ambient, per això hem de usar productes que matin tant al paràsit adult com a les larves. També hem de tractar a tots els animals que viuen junts, encara que no tots es gratin, ja que suposen una font d'infecció.

ATÒPIA
És la reacció a al·lergens de l'ambient (pòl·lens, àcars de la pols i floridura). És freqüent que els animals al·lèrgics als pòl·lens, com passa amb les persones, es gratin més durant els mesos de calor.

Els animals atòpics es graten a la cara, les orelles, els peus i el ventre i tenen la pell vermella i ferides per les ungles i les mossegades. És molt freqüent que tenguin otitis cròniques i infeccions de la pell, en aquest cas també veurem granets.

S'han de descartar altres malalties de la pell que també donin picor: les més freqüents són paràsits, com puces i sarna, i infeccions bacterianes i per llevats.

El tractament de l'atòpia és complexe i s'han de combinar antiinflamatoris i antibiòtics. El tractament més espècific és la vacuna, que consisteix en administrar dosis petites de la substància que provoca l'al·lèrgia perquè l'animal s'acostumi i no reaccioni de manera exagerada.

AL·LERGIA ALIMENTÀRIA
És la reacció exagerada a l'aliment. Els símptomes més freqüents són la picor i els problemes de pell, que moltes vegades s'acompanyen de símptomes digestius (diarrees, gasos…)

La forma de diagnosticar aquesta al· lèrgia és canviar la dieta de l'animal i veure que desapareixen els símptomes. S'ha de buscar una dieta que no tengui cap aliment que l'animal hagui provat durant la seva vida. Els cans i moixos amb al·lèrgia a l'aliment han de tenir sempre una dieta controlada per evitar els símptomes.

Com heu vist, el tema de les al·lèrgies en els nostres animals, com en les persones, és complexe, tant per diagnosticar- les com per tractar-les. Algunes, com la picada de les processionàries, necessiten que el tractament sigui ràpid, ja que els efectes que té poden ser molt greus. Altres, com l'al·lèrgia al pòl· len o a l'aliment tenen símptomes que comencen de manera lleu o intermitent i que s'agreujen amb el temps. Si el vostre animal té picor o la pell vermella i no té puces, o si periòdicament té otitis o infeccions a la pell que es curen però tornen a aparèixer, és possible que es tracti d'alguna al·lèrgia. Consultau el vostre veterinari que us aconsellarà quin tractament és el més adequat.