Mateu Jaume Roig és un jove de 25 anys de Vilafranca de Bonany i president de l'Associació Juvenil Sis Sentits. L'associació duu a terme cada any l'endavallament per les festes de Setmana Santa, i els mesos d'estiu, fan un musical per amenitzar les nits de calor. En Mateu va formar Sis Sentits quan tenia 16 anys, i després de deu anys al capdavant, dubte dels plans de futur.

R.D.
Pregunta (P): Com va començar l'associació Sis Sentits?
Mateu Jaume (M. J.): Ara fa 10 anys per les festes de pasqua, varem posar en el teatre nou de Vilafranca el musical Jesucrist Superstar. Vaig anar a veure'l i quan va acabar un regidor de l'ajuntament me va dir que els joves que feiem teatre a la vila podríem muntar alguna cosa per les festes. Jo haverme d'aprendre un guió no em va bé, i vaig pensar fer l'endavallament perquè no t'havies d'aprendre un text, era simplement vestir-se i sortir a l'escenari. Tothom me deia: “Te'n vas des cap”, perquè tenia 16 anys, però la qüestió és que varem muntar un grup de 20 persones i varem fer l'endavallament l'any endavant.

P: I per què us vàreu associar?
M. J.: Havíem de pagar tot el material i constituir-nos com a associació era necessari per poder demanar subvencions.

P: Què més heu fet com a Sis Sentits?
M. J.: Hem fet el davallament durant vuit anys, i com que la història de l'associació havia nascut arrel del musical Jesucrist Superstar, vam decidir replegar més gent i repetir el musical. Després vam estar uns estius fora fer res, i l'any passat vàrem fer el musical de l'estiu, un recull de les millors cançons dels millors musicals.

P: No feis altres coses?
M. J.: És molt mal de fer, l'associació la tenim per això, a més molta gent ve i se'n va, només participen segons l'espectacle, però per exemple, per les festes de Santa Bàrbara un any vàrem fer una exposició de vilafranquers que feien ceràmica, fotografia o pintaven quadres... també col·laborem a les festes ajudant en el necessari.

P: I quan vareu fer el primer davallament, el públic què va dir?
M. J.: Va ser massa, no podies sortir al carrer perquè t'aturaven a felicitar-te, com un famós, però no només a jo, a tots els que reconeixien els aturaven, però fem les coses perquè a la gent els hi agradin. Feia anys que no hi havia res, i la gent no sabia que anaven a veure, igual que quan vam fer Jesucrist Superstar i el darrer musical, quan ofereixes alguna cosa diferent, agrada.

P: Quants membres sou a l'associació?
M. J.: Els que ho organitzem tot solem ser uns deu, i després segons l'espectacle que se munta, n'hi ha que s'afegeixen i després se lleven.

P: Teniu gent de totes les edats?
M. J.: La mitja és de 17 fins a 28 anys, encara que n'hi ha de 15 i de 40, pel davallament n'hi ha que en tenen 60. Ara entra molta gent més jove.

P: Teniu alguna actuació pensada?
M.J.: No ho sabem, l'any passat, quan vam fer el darrer musical vaig dir: “Fins aquí he arribat”, fa 10 anys que vaig començar i volia descansar, així que no sé si preparem alguna cosa. P: Heu sortit de Vilafranca per fer els espectacles? M. J.: Superstar l'hem fet a Montuïri, i aquest estiu passat ens van cridar de Porreres per fer el musical de l'estiu durant les festes de Sant Bartomeu.

P: No us heu plantejat fer un musical sencer?
M. J.: M'ho han demanat, però això implica teatre, textos, traduccions... És veritat que seria molt divertit, però és difícil trobar gent que se vulgui aprendre el guió. A més, ara que hem fet aquest musicals que són diferents, fer tot un estil igual i ficar el text ho veig molt complicat.

P: Has tingut ajuda per part del poble?
M. J.: He topat amb un Ajuntament que sempre m'ha donat confiança, quan vaig presentar un projecte per les festes on havien de pujar 40 persones damunt un escenari amb 16 anys, se varen fiar de jo. Els regidors i el batle s'han involucrat molt a nivell personal, durant aquest anys sempre els he tingut.

P: I ara, quins plans tens?
M. J.: Com a president de l'Associació i director dels musicals estic cansat, em vull aturar. Si em torn posar és per fer alguna cosa diferent, el davallament l'hem fet molts anys, i voldria que algú m'agafés el relleu, perquè som conscient que deu anys sempre sent el mateix el que fa les coses cansa, a més, no tenc estius, no puc fer res, perquè ens fem el vestuari nosaltres, l'escenografia, la decoració i això són mesos de feina. Hi ha hagut caps de setmana que dormíem de dia perquè feia calor, l'horabaixa assajàvem i a la nit cosíem perquè era el temps bo per fer feina.

P: I els companys saben els teus plans?
M. J.: Sí, però no s'ho creuen. De totes maneres crec que si m'aturés, gent nova o algú que ha fet espectacles amb jo muntaria alguna cosa, perquè ningú és imprescindible, simplement s'han acostumat que jo som al capdavant.

P: Creus que fan falta mes associacions d'aquest tipus en els pobles de Mallorca?
M. J.: Si, perquè hi ha pobles on no se fa res, i hi ha molts joves que no fan res. Estaria bé que si hi ha diferents grups de joves cadascú fes alguna cosa, perquè així no sempre són els mateixos els que ho organitzen tot.