Pla de Mallorca

MENJAR R�PID, SA I BO

En aquest n�mero de L’Observador comptam amb dues col· laboracions, totes dues fresquetes i premiades amb un llibre: animau-vos a enviar les vostres. La primera �s de Sandra Er· win: una ensalada que t� l’avantatge de durar uns dies a la gelera i vos puc assegurar que �s bona, perquè l’he tastada. La segona, que ja fris de fer, l’envia Maria Teresa Juan. Ella ha preparat tan b� la recepta que vos la copiam talment; ah! I la foto tamb� �s seva. Gràcies a les dues.

EL M�N DINS UNA GREIXONERA

LA INTENCI� D’AQUESTA SECCI� �S FER LA VOLTA AL M�N EN VUITANTA RECEPTES. AIXÒ DEL VUITANTA �S UN N�MERO MOLT AGRAÏT ES QUE JULES VERNE VA DONAR AQUEST TERMINI, EN DIES, AL SEU PERSONATGE WILLY FOGG PER FER LA VOLTA AL M�N. NOSALTRES TAMB� LA FAREM, PERÒ SERÀ UN VIATGE MITJANÇANT UNA GREIXONERA I ALTRES ESTRIS QUE ROSSEGUEN PER LA CUINA.

EL BATRE A MALLORCA SOBRE L�ORIGEN DEL CARRET� DE BATRE

De Francesc Canuto Bauçà

Com es batia antany? Amb aquesta pregunta, m’interrogava a mi mateix, quan l’any 2002 vaig tenir la satisfacci� de prologar l’obra del bon amic i confrare en las tasques del Col·lectiu Teranyines, el santjoaner Antoni Sastre Gayà, de sa Botigueta, autor de la monografia “Les Eres de Sant Joan”, la n�mero tretze de la col·lecci� monografies santjoaneres, en la qual l’autor, blasmava a les seves planes una ingent informaci� mai posada per escrit sobre les feines de batre, aix� com la precisa localitzaci� de cada un d’aquets elements etnogràfics ubicats arreu del terme municipal santjoaner.

Deia al pròleg, que el sistema utilitzat degu� entrar despr�s de la conquesta catalana el 1229, amb l’arribada dels nous pobladors a les nostres illes. Deia tamb�, que el mot batre, com a nom de l’operaci� de desgranar els cereals o llegums per percussi�, actualment no t� res a veure amb el conjunt de feines que li donaren origen. Amb la idea d’assaciar una mica la meva curiositat, vaig iniciar fa uns anys la recerca, sobretot documental, envers aquesta ancestral feina agr�cola. El resultat d’aquesta feina d’investigaci� -tot i que �s provisional i oberta a revisi�- �s el que a continuaci� em plau oferir-vos.

Entrevista a Carlos Cernuda / Portaveu de REDTEL

A LA PRÀCTICA TOTALITAT DE MUNICIPIS DE MALLORCA HI HA HAGUT O HI HA POLÈMIQUES ENTORN DE LA INSTAL·LACI� D’ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL. S�N PERJUDICIALS O NO PER A LA SALUT HUMANA? CARLOS CERNUDA, PORTAVEU DE REDTEL, CONTESTA ALS INTERROGANTS M�S FREQÜENTS ENTRE LA SOCIETAT.

Sencelles Pels camins de Morell�, dels Inferns i Son Boi

Tomàs Vibot

Dades introductòries

La proposta d’avui traça una ruta circular per les rodalies de Sencelles, amb inici i fi al nucli urbà. Es tracta d’un itinerari apte per fer a peu o amb bicicleta (amb cobertes preparades per anar per terra). A m�s dels valors paisatg�stics, la ruta passa vora dues grans possessions de referències del municipi: Can Rai� i Morell�.

A peu la ruta es pot fer en una hora i mitja, mentre que amb bicicleta amb mitja hora pot estar conclosa. No cal dir que durant els mesos de calor, �s necessari fer-la a darrera hora de l’horabaixa i amb aigua a la motxila.

BARRETS I CAPELLS. ELS NIGULS OROGR�FICS

De Francesc Canuto Bauçà

La presència de niguls sobre relleus muntanyosos ha estat des de l’avior signe inequ�voc de pluja m�s o manco immediata a l’entorn quotidià de l’home camperol. Aquestes nigulades s�n anomenades tècnicament niguls orogràfics (estratoc�mulus) i, segons els meteoròlegs, s�n originades per l’aixecament de masses d’aire que, al topar amb determinats accidents geogràfics, generen si les condicions s�n favorables per a condensar-se, niguls de precipitaci�. La saviesa popular atresora tot un ventall de noms, per a classificar i precisar quines formacions s�n les portadores de la pluja: Barret, beca, bonet, capell, cotonada, cobertora, gorra...i algunes m�s, que associades a elements singulars de la nostra geografia, han servit secularment per a pronosticar la pluja immediata. Del barrets, ja vàrem veure una petita mostra del seu antic �s i de la seva localitzaci� a diferents indrets de la geografia mallorquina, ara �s el torn dels capells.

MENJAR R�PID, SA I BO

Margalida Munar

Un dels corrents que fa propostes d’alimentaci�, es basa en l’energia que trobam en cada ingredient i explica com els mateixos aliments poden fer un profit diferent a cada persona, perquè cada un de nosaltres tamb� tenim diferents les necessitats. Però tots coincideixen a assegurar que hi ha un grup d’aliments, les solanàcies, que haurien d’usar-se nom�s de manera molt esporàdica dins la cuina. Es tracta de la patata, la tomàtiga, l’alberg�nia i el pebre: ad�u tumbet! Com que s�n conscients que els quatre elements, sobretot els dos primers estan molt arrelats en la nostra cuina avui en dia, idò fan algunes propostes alternatives. Avui en veurem una, la salsa de tomàtiga, sense tomàtiga i despr�s veurem una manera fresca de menjar llegums, perquè ens convenen tot l’any.

L�empresa d�albercoc assecat porrerenc Can Parr� guanya el premi Jove Empresari

R.D.

L’empresa d’albercoc assecat de Porreres Can Parr� fou guardonada amb el premi Jove Empresari de Mallorca 2008, un guard� concedit pel Consell de Mallorca, l’Associaci� de Joves Empresaris i Sa Nostra. El premi, dotat amb 2.500 euros, pret�n reconèixer les trajectòries empresarials m�s bones, amb seu a Mallorca, dels joves emprenedors menors de 40 anys que han centrat les aspiracions en la creaci� de la pròpia empresa i que, a m�s de posar-la en marxa, han aconseguit fer-la viable. El guard� fou lliurat per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, juntament amb la consellera del Departament d’Economia i Turisme, Isabel Oliver, i el president de l’Associaci� Joves Empresaris de Mallorca, Pere Guillem Coll. Des del Consell es destacà la capacitat innovadora i creativa de Can Parr�, de la qual s’ha fet una menci� especial a la seva contribuci� a la preservaci� del medi ambient i del paisatge agr�cola mallorqu�. Per la seva banda, el jurat valorà, entre altres aspectes, que es tracti d’una iniciativa empresarial consolidada, el caràcter innovador del projecte, l’evoluci� econòmica de l’empresa, l’aplicaci� de pol�tiques de gesti� i la qualitat de l’empresa. Can Parr� compta actualment amb dos productes consolidats: capses i bosses d’albercoc sec i capses de bombons d’albercoc sec.A m�s, espera poder engegar enguany un tercer producte de bosses d’albercoc trossejat per a amanides i altres menjars. L’empresa Can Parr� ha sabut combinar les tècniques m�s tradicionals de conreu amb la innovaci� tecnològica en algunes fases de la producci�, com la conservaci� o la comercialitzaci� a trav�s de la pàgina web.

Armengol anunci� l'eliminaci� de l'autovia Inca- Manacor del Pla de Carreteres

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, anuncià la supressi� definitiva del projecte d'autovia Inca-Manacor del Pla Director Sectorial de Carreteres. Armengol f�u aquest anunci durant la visita institucional que realitzà al municipi de Sineu. La presidenta recordà que aquest va ser un dels seus compromisos durant el discurs d'investidura i que es farà realitat durant aquest primer any de mandat. Armengol manifestà que aquest era un projecte fortament impactant, amb un gran consum de territori i que va crear un fort rebuig social, especialment en els municipis del Pla com Sineu. Anteriorment, la presidenta del Consell fou rebuda a l'Ajuntament pel batle de Sineu, Josep Oliver, i la resta de membres de la Corporaci�. Durant la seva intervenci� en el sal� de Plens, Armengol recordà les inversions del Consell al municipi i destacà els dos projectes inclosos en el Pla d'Obres i Seveis de 2008, l'ampliaci� de l'escola municipal i la dotaci� de serveis al carrer Institut, que preveu una inversi� de m�s de 153.000 euros. La presidenta del Consell parlà de la necessitat de reformar el sistema de finançament local i en aquest sentit demanà que ajuntaments i Consell vagin plegats per aconseguir millorar-lo. Armengol, acompanyada pels consellers de Cooperaci� Local, Esports i Promoci� Sociocultural i de Presidència, Miquel Rossell�, Dolça Mulet i Cosme Bonet, respectivament, visità a continuaci� les instal·lacions de la Cooperativa de Sineu. Finalment, es reuniren amb els representants de les diferents associacions i entitats del municipi

El porc negre mallorqu�

La conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern balear amb la col·laboraci� del Patronat per a la Recuperaci� i Defensa de les Races Autòctones de les Balears –PRAIB, ens explica, a la present edici�, l’origen, morfologia i consum del porc negre mallorqu�. Fins el s XIX, aquesta raça era l’�nica que es criava a Mallorca i se n’exportava una bona partida a la Pen�nsula. Durant els darrers anys, el porc mallorqu� �s cada vegada m�s conegut, per l’excepcional qualitat de la seva carn. Estudis recents la defineixen com una de les m�s saludables del m�n, a causa de la proporci� dels seus greixos.