La presència de niguls sobre relleus muntanyosos ha estat des de l’avior signe inequívoc de pluja més o manco immediata a l’entorn quotidià de l’home camperol. Aquestes nigulades són anomenades tècnicament niguls orogràfics (estratocúmulus) i, segons els meteoròlegs, són originades per l’aixecament de masses d’aire que, al topar amb determinats accidents geogràfics, generen si les condicions són favorables per a condensar-se, niguls de precipitació. La saviesa popular atresora tot un ventall de noms, per a classificar i precisar quines formacions són les portadores de la pluja: Barret, beca, bonet, capell, cotonada, cobertora, gorra...i algunes més, que associades a elements singulars de la nostra geografia, han servit secularment per a pronosticar la pluja immediata. Del barrets, ja vàrem veure una petita mostra del seu antic ús i de la seva localització a diferents indrets de la geografia mallorquina, ara és el torn dels capells.

Un dels corrents que fa propostes d’alimentació, es basa en l’energia que trobam en cada ingredient i explica com els mateixos aliments poden fer un profit diferent a cada persona, perquè cada un de nosaltres també tenim diferents les necessitats. Però tots coincideixen a assegurar que hi ha un grup d’aliments, les solanàcies, que haurien d’usar-se només de manera molt esporàdica dins la cuina. Es tracta de la patata, la tomàtiga, l’albergínia i el pebre: adéu tumbet! Com que són conscients que els quatre elements, sobretot els dos primers estan molt arrelats en la nostra cuina avui en dia, idò fan algunes propostes alternatives. Avui en veurem una, la salsa de tomàtiga, sense tomàtiga i després veurem una manera fresca de menjar llegums, perquè ens convenen tot l’any.

L’empresa d’albercoc assecat de Porreres Can Parrí fou guardonada amb el premi Jove Empresari de Mallorca 2008, un guardó concedit pel Consell de Mallorca, l’Associació de Joves Empresaris i Sa Nostra. El premi, dotat amb 2.500 euros, pretén reconèixer les trajectòries empresarials més bones, amb seu a Mallorca, dels joves emprenedors menors de 40 anys que han centrat les aspiracions en la creació de la pròpia empresa i que, a més de posar-la en marxa, han aconseguit fer-la viable. El guardó fou lliurat per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, juntament amb la consellera del Departament d’Economia i Turisme, Isabel Oliver, i el president de l’Associació Joves Empresaris de Mallorca, Pere Guillem Coll. Des del Consell es destacà la capacitat innovadora i creativa de Can Parrí, de la qual s’ha fet una menció especial a la seva contribució a la preservació del medi ambient i del paisatge agrícola mallorquí. Per la seva banda, el jurat valorà, entre altres aspectes, que es tracti d’una iniciativa empresarial consolidada, el caràcter innovador del projecte, l’evolució econòmica de l’empresa, l’aplicació de polítiques de gestió i la qualitat de l’empresa. Can Parrí compta actualment amb dos productes consolidats: capses i bosses d’albercoc sec i capses de bombons d’albercoc sec.A més, espera poder engegar enguany un tercer producte de bosses d’albercoc trossejat per a amanides i altres menjars. L’empresa Can Parrí ha sabut combinar les tècniques més tradicionals de conreu amb la innovació tecnològica en algunes fases de la producció, com la conservació o la comercialització a través de la pàgina web.

Us proposam una ruta força interessant de fer amb bicicleta, sempre que s’usin rodes i cobertes preparades per camins de terra. Evidentment també es pot fer a peu, el que ens proporcionarà interessants detalls. En total, la ruta transcorre uns 17 km.

Iniciam les passes a la vila de Sineu. Des d’aquí ens dirigim cap al cementeri municipal, el qual ens quedarà a l’esquerra, després de deixar de banda una estació de servei. Passada una curta pujada, arribarem a la carretera d’Inca, on continuam cap a l’esquerra, en direcció cap a aquesta darrera població.

És, sens dubte, una de les conselleries més importants de l’Executiu autonòmic. El responsable, Gabriel Vicens, es mostra il·lusionat per dur endavant projectes que contribueixin a millorar la mobilitat i protegir la fragilitat territorial, així com els valors paisatgístics i mediambientals de les illes. En aquest sentit, equilibrar les comunicacions amb el respecte a l’entorn i els recursos limitats és una tasca complexa

Per Aina Esteve

Robert Crumb va néixer en el si d’una família catòlica i conservadora a Filadelfia. El seu pare era militar de carrera. La seva afició pels còmics va començar de ben jove ja que el seu germà Charles el va deixar diferents còmics i el va animar a dibuixar.

La seva primera feina va ser com a dibuixant de targetes de felicitació a l’American Greetings Card Company. Tres anys després, 1965, va començar a dibuixar a la revista “Help”, que dirigia el mític Harvey Kurtzman, del qual ja he parlat algunes vegades a l’Observador. Els anys 60 i, després, els 70 del segle XX varen ser capdals per al desenvolupament del còmic com a mitjà adult. Dins l’estela de la contracultura els còmics començaren a deixar de ser un art dirigit exclusivament cap al públic infantil i juvenil.